Lucr�cia Borja

Cap�tol 778. A l'Europa del segle XV una fam�lia valenciana d'or�gens incerts que es podrien situar a X�tiva va aconseguir arribar a controlar alguns dels centres de poder m�s importants de l'�poca. Tot i la seva condici� d'estrangers, van aconseguir situar dos dels seus membres en el papat, van entroncar amb l'aristocr�cia i van intrigar pol�ticament per enfortir els Estats Pontificis, fent i desfent aliances arreu de la pen�nsula it�lica. Els Borja, a causa d'aix�, van passar a la hist�ria envoltats en una llegenda negra que els atribueix assassinats, enverinaments i incestos de tota mena. I de tots els membres de la fam�lia un dels que en surten m�s mal parats �s Lucr�cia Borja. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�. Mari� Carbonell, doctor en Hist�ria de l'Art per la UB i catedr�tic a la UAB, membre de l'Institut Internacional d'Estudis Borgians.