La bullanga de Barcelona del 1835

Cap�tol 839. El 25 de juliol del 1835 Barcelona era una ciutat en flames. En el context de la primera guerra carlina, una part significativa de la poblaci� va desfermar l'anticlericalisme pel suport del clergat regular als carlins. A banda de cremar convents i monestirs, i de matar alguns religiosos, els revoltats tamb� van saquejar edificis de recaptaci� de tributs, van calar foc a la primera f�brica de Barcelona que va apostar per l'energia de vapor i, en una segona bullanga conseq��ncia de la primera, el dia 5 d'agost, van acabar assassinant a trets el governador militar, Pere Nolasc de Bassa. L'ona expansiva d'aquella revolta va fer caure governs, va fer trontollar la monarquia i va accelerar la revoluci� liberal en marxa. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Jordi Roca Vernet, professor Lector Serra Hunter de la UB, coautor del llibre "La bullanga de Barcelona" de l'editorial Rosa dels Vents (col�lecci� "Dies que han fet Catalunya").